Transcript
Hòstia!
M'ho imaginava tot més petit.
No sé ni on te vaig.
Vinga, vinga.
Vas.
Va,
aniré per darrere.
Ara sí.
Colons, collons, no quaranta res.
I aquí hi uns terrats.
A veure.
A veure si ho puc posar per aquí.
Aquesta paret és alta.
Quin dia som avui?
Ai, sí, mama!
Ja passem un cop tot l'edat!
Ja anirem a triar el anirem Ja anirem l'escala!
Escolta, de debò truco després, o demà, o un altre dia I no se'n parli més.
Ara has d'estar per coses importants.
I tant, és en Martí!
Martí, segur d'en Cisco!
Hola!
Hola, Martí, hola!
Tens un nom molt maco, I d'allò quants anys tens, Martí?
Digues, digues, Sisco.
Vinc de buscar el Martí al casalet I ara l'anava a deixar ca la mare.
Jo haig de fer dos articles per a ell.
Bo, jo a l'institut del 69 vaig ser monitor de casals a Torroella.
Una feina que res, com que vam deixar la conversa a mitges I jo crec que paga la pena lligar alguns caps, saps?
A casa he trobat uns papers I la memòria se m'ha disparat.
Oh, m'encantaria que seguíssin parlant, Cisco, però Digues, que hauries quedar avui?
Perquè jo ara mateix podria canviar de plats,
Sí, no, podríem quedar al mateix lloc, a la taverna del porc d'en Perris, vull dir, però no voldria que canviés res.
Quan la Journa em ve buscant, amb telles forques I garrots.
Vaig al bosc I soc buscar I a les viles soc Vilar però soc sempre perillós.
Ui, això no m'ho esperava, M'has trucat!
Gràcies, Sisco.
Ho vull bufar forta,
Sí, que ho vull fer, sí.
Però res, a veure'm les ventades d'abans.
Si per fereixes anem a dins, tu mateix, És que ho he vist molt ple I he pensat que
No, aquí em va molt bé,
Així creix mainada,
Excusa't, he estat indiscret, però si no n'haig de fer res de la teva vida.
No pas d'indiscret.
Mira, tinc en Martí, que l'has conegut per telèfon, I aquí dins meu hi ha la Caterina, que moment és un petit mal de panxa de 5 mesos I mig.
Catarinet.
Sí.
Però va, somhi que està aquí per ploure.
Veure si trobo la llibreta.
Em sembla que la tramuntana se m'emportarà els apunts.
Bon dia, o bona tarda, depèn.
Què serà per avui?
Jo, una cervesa sense alcohol, si us plau.
I tu, Sisco, que et ve de gust?
Per mi una cervesa que sigui normal I que sigui ben freda, senyor.
I patates I olives, que moro de gana, Marxando!
I tu, què, Sisco?
N'has tingut fills?
Perquè potser em pots aconsellar I tot.
Ara he estat jo la indiscreta.
Perdona'm, De vegades em sembla que no tinc filtres, tu.
No et fa res, Alba.
No, quan els amics començaven a tenir parelles, alguns fins I tot fills, jo encara era a la presó.
I esclar, vaig acabar ressegat, per dirho, de manera suau.
Hòstia, veus?
Ja he ficat la pota I em sap greu, fico Jo no volia que arribéssim així a aquest tema.
Res.
Tu parlaries del que et vingués de gust.
Ai, la vida és com és.
Però jo Exacte, jo no volia parlar d'això de la presó, o potser més endavant.
El cas és que avui he trobat llibres I papers de l'època I he pensat que t'els calia ensenyar.
Donen context.
Una sense alcohol, I una de normal.
I les patatetes, les olivetes.
Apa, ja ho tenim!
Melci.
Gràcies.
Molt bé, ben freda, sí senyor.
M'estava desmallant de gana, tu.
A veure per on anaven?
Sí, aquí.
Era el moment que tenia un pis d'estudiants a Figueres.
Tu, en Miquel I en Joan, I em sembla que
perdona, espera, que potser volies parlar d'altres coses I jo aquí vinga a dirigir l'orquestra.
Ja semblo aquell, el sabater d'Ordis, hòstia.
D'Orns sabater, que l'art et faci noble.
De la gran fages de Climent.
El millor poeta nostrat.
Has portat potes d'ells, oi?
Sí, sí, precisament he trobat llibres que llegíem al pis I discos I alguns pasquins que fèiem d'amagat.
Vam ser molt actius, prou.
O sigui, pasquins?
Va, digues, digues!
A veure, volia saber com ens vam radicalitzar No, no, com ens vam polititzar de debò, no?
I doncs tot va consolidarse a Figueres.
El nostre pis, que tu en dius d'estudiant I nosaltres ens l'imaginàvem com una comuna, si val que en deu, una comuna.
En fi, llegíem molt, fèiem pintades, ja sabien punxar la pirenaica No ho sé Fèiem contactes I descobríem líders revolucionaris, el Che, en Quico Sabaté
I ara us posaré aquesta joia que vaig comprar per final la setmana passada!
Ho tinc al cap com un timbal de tants discos.
I si trobes la pirenaica I ens posem al dia?
Sou son Suzem a ca un déu!
No voleu sentir les barricades?
Va, vinga a la ràdio, veure!
Ei, ei!
I aquests llibres que has dut per pinyar, Miquel?
Aquí n'hi ha un d'en Bakuni, que ja ens n'havia dit alguna cosa.
I dirà que parlen de sexe!
I vaig donar la Glòria Codina, la coneixeu?
La van detenir maig passat els fets de París I ara viu amagadot a l'Escala.
És guapa I lliure perquè sí.
I ja m'ha dit Kèlia I jo Coi de ràdio, no agafo res.
Un dia ens vindran a buscar I aquí les finestres són ben altes.
Cull, doncs De vegades somio que es boten la porta I me llencen per la finestra.
Amb aquells pobres estudiants de Madrid, en Guijarro I en com es deies?
Sí, aquell, en Ruano, que també el van llançar a Finestra Bai.
La pon és revolucionària, Cisco.
Mireu, mireu, hem de muntar un comitè d'acció revolucionària a cada poble.
Va, fora la ràdio.
Cui, anem per feina, a veure on tinc els collons de paper.
Ara va, escolteu, he redactat una normativa I tinc uns comunicats copiats que
ens poden inspirar.
Només ens faltava això.
I si anem a conèixer noies per variar?
M'han dit que un grupet es reuneix a la Rambla.
I que n'hi ha pretenegui l'amanant!
Collons del Sant Pare, o passem a l'acció directa o els feixistes se mos menjaran Joan.
Ei, va I si fem créixer el que ja tenim?
La nostra joventut llibertària indiqueta ja té traça amb les pintades.
I fem els recitals I els pamfletos?
No sé I si editem un llibre amb textos sobre lluita política?
Això dels indiquetes són jocs de petits, Sisko.
Música!
Vull música!
Hem de passar hem de passar a l'acció!
Hem de madurar, adequar l'estratègia als objectius.
Voilà!
Tatata Va, en fi, escolteu, manyocs.
Mireu, ara fa un any ens marcaven el camí els bascos.
Va, us ho llegeixo.
Com a tants otros peones del capitalisme espanyol, Melitón Manzanas estava condemnat a muerte des de hace mucho tiempo.
El mismo pueblo que coneixia bien su actividad le havia sentenciat.
El pasado 2 de agosto ETA executó esta sentència del pueblo.
Melitón Manzanas, jefe de la brigada politicosocial, uno de los mayores sàdicos antibascos, fue executat cuando, donde y como quizo Eta.
El Chacurra Manzanes llevava llargos anys emplenant lo suòdia a lo basco de totes les maneres possibles.
Però d'on trius aquestes coses, Quel?
Una cosa és que siguem comunistes o llibertaris.
I l'altra No sé, no sé Juguem o no al dimoni.
Mireu, me'n vaig a caure on toca l'Emporium.
No és pas que haguem de matar ningú.
Jo només us dic que hem de passar a fer alguna cosa més grossa.
Sí, que sí.
Vinga, bon vent, activistes.
Em vaig.
Ei, Joan, espera, espera un moment.
Que jo vingui amb tu.
Jo, Miquel, perdona, Però jo també necessito que em toqui l'aire.
Va, vine, que si vols podem continuar parlant.
Aneu, abandoneu la lluita, germans!
Ja em quedo jo a aguantar la flama!
I ja ho veus, Alba, així ens anàvem polititzant.
I érem tan joves que tot ens semblava possible.
L'amor I la justícia universals, I la fi del franquisme, en fi.
Déu n'hi do!
Pel que veig diria que en Miquel era el més abrandat.
O més aviat ho us complementàvem?
Mare de Déu!
Sí, n'era d'abrandat!
Sí, sí Després es va veure que era més un teòric que no pas un pràctic.
Jo amb això no vull dir pas que en Quel no s'arrisqués, Els Comitès d'Acció Revolucionària, en fi, la cosa no va passar d'idea en un paper de quatre trobades a Girona que van acabar en boira.
I en Joan?
En Joan no era tan no sé com dirho Era més assenyat?
Això m'hauria d'haver escoltat en Joan, més que no pas en Miquel.
Però en Miquel era magnètic.
Te'l creies.
Tenia guspires als ulls I unes idees fantàstiques.
D'en Miquel era un argent viu I un líder natural.
Suposo que a l'època l'ambient s'encomanava I que si eres una mica sensible de seguida politizabas.
Vages d'obrers d'aquí d'estudiants, I la guerra de Vietnam, la primavera de Praga Aquí hi havia collons del franquisme.
A Europa foria la democràcia I aquí es quedarien sempre més a les fosques.
Érem tan joves al de
O sigui que l'ambient us va portar a fer un pas més enllà.
Bé, sí, o no, vull dir A veure, era molt difícil organitzar les idees, saps?
Teníem el cap en construcció I el ventall ideològic era tan gran.
Llegíem com un xesperitats.
Ja m'ho imagino, ja.
I és ben clar que us estimàveu el país.
Un poti potis, ja t'ho diré.
El Concili Vaticà Segon havia renovat l'església I teníem clar que calia robar els rics per afavorir els pobres.
I quan parlo amb Déu, si n'eren de joves si n'eren de tendres.
Però alguna cosa no sé, segur que em passa alguna cosa que suposa en canvi no, siscú, opeixo gaire fora de test.
Va, perdona l'expressió,
No, no, no, tens raó.
Van passar un parell de coses importants, diria.
Clar, jo ja havia agafat el gust per jugar el gat I la rata amb la Boffee, reunions clandestines a la rectoria de l'Escala, pintades a la caserna I em sentia valent per primer cop la vida.
Era era com si tingués una bèstia dintre meu.
Acció directa?
O molta adrenalina.
Com quan va manar donar suport a mossèn Moncunill, el pintor, com es deia?
Arcollons, el pintor Bosch Martí.
Ai, espera, espera, que Mossèn Montcunill, el pintor dius que es deia?
Sí, Pintor Bosch Martí.
Sí, apuntat.
I això què va ser, sisquè?
A l'església parroquial de PalauSatur.
Hi has estat mai.
És un poble molt bonic, molt empordanès.
Home, tant que hi he estat.
És preciós, però digues, què va passar?
El mossèn havia encarregat un mural en en vós Martí.
Crist, la Sardana, el Chequevar, no ho sé, tot molt progressista I molt crític.
Ramon Llull, Pompeu Fabra, en canvi I fins I tot en Hitler!
Una composició colossal!
En una banda els bons, I a l'altra els dolents.
Què dius?
Això, dins l'església?
Sí, sí, la gent veure com s'anava fent el mural I va córrer la veu, llavors va sortir la notícia al diari.
Clar, en aquella època tot era no ho sé Vull dir que llavors s'hi van presentar uns suposats estudiants d'arquitectura I van demanar hora al capellà per veure el mural.
En realitat, eren tots esmirros.
Y este es el mural, señores, que representa la historia de la humanidad.
La piedad de Cristo con la buena gente.
Y aquí, la representación del mal.
Y, pues, este mural, decía ¡He, hee, hee!
¿Qué pasa aquí?
¿Qué pasa?
¿Quién son ustedes?
Tal com en deia Calva, van empastifar el mural amb pintura I ho van trencar tot.
Després van apallissar el capellà I el pintor I els van deixar lligats a un banc de l'església.
Ja, hostia, quina por, sisco, quins animals, collons!
Feixistes,
O era una por convertida en ràbia.
Més enllà vam anar tota la colla a una concentració de suport a PalauSator.
Corria la brama que en vindrien ús de Barcelona, em sembla que del Front Nacional de Catalunya, I que venien amb armes, per si calia defensarse dels feixistes.
I al final, és que que no m'estranya, que us polititzéssiu a marxes forçades, Sisco, perquè a veure, vull dir que que no us quedava cap altra sortida, guai?
Era inevitable, sí.
Es podria dir que tot ens hi empenyé I jo, en fi, tot va acabar com va acabar.
Perquè tot plegat sí, tot plegat va ser una fatalitat que a vist ara em sembla evitable o fins I tot absurda, la veritat.
Em sap greu que us toqués una època tan terrible, Sisco, però gràcies a vosaltres la història va fer un tomb I les coses van millorar gràcies a la vostra empenta, la vostra lluita.
Un capvespre ens va visitar el comissari de la policia de Figueres al nostre pis.
Hòstia, això vol dir que això vol dir que us van enxapar?
Gairebé, però va ser un altre detonant, saps?
Ens va visitar Virgilio Sánchez Velo, que en aquella època era com si diguéssim l'home del sac.
Hòstia santa!
Comisario Sánchez Felo, abra'n!
Passe, passe.
I a què se debe su visita, señor comisario?
Retirese un poco, joven.
Hay alguien más con usted?
Este pasillo adónde lleva?
Sí, claro.
Somos estudiantes y somos en el piso.
Están en Joan, en Sisku Esto qué quiere decir en Joan y los demás han ido al Emporium a tomar una limonada, me creo.
Reúnanos a todos aquí en el comedor.
Tinc algunes preguntes para ustedes.
De seguida, de seguida.
Sisko, Joan!
Veniu, veniu, que hay el comissario I quieren raonar con nosotros.
Nos sentamos en esta mesa, que ira bien para esto, per hablar.
Buenas noches, señor comisario.
Buenas noches, señor comisario.
Estaba en la cuina.
Estaba preparando café.
Quiere un café?
Quiero café, gracias.
Siéntense.
Será un momento.
A ver, solo serán unas preguntes y quiero que me respondant con todas inferida.
¿Sabeen capaces de responder con todas inferida?
Sí, claro, faltaria
más.
Sí, claro.
Lo que necesite, Lo que sea.
Lo que quiere que sea.
I què volia aquest tal Virgilio?
No va ser desagradable, Però jo en fi, allò va ser un disparador.
Un detonant com tu en dius.
Estic tan cansat!
Alba, em sap greu, però no sé si puc continuar, ara.
No et fa res, Sisco, no pateixis.
Recordar segons què ha de ser molt dur, I ja entenc que hi ha coses que no vols reviure.
Si d'allò demano el compte ja ho deixaríem per més endavant.
El va ser amable.
Primer volia saber qui érem cadascú, què estudiàvem, qui vivia al pis I qui estava de pas preàmbuls, en resum.
I llavors va tocar.
Ei, sisco, que si no vols parlar, cap problema.
Jo feia dos dies que havia pintat a les parets de l'institut a baix de l'institut oburgués.
I el comissari, si algú que ho sabia, I jo A veure, a veure, va ser el primer cop que vaig ser conscient que algú m'havia delatat.
I jo sabia qui era.
O em pensava que sabia qui era.
Cosa que pel fet és el mateix.
Insisteixo, Xisco, avui hem xerrat força.
No et cansis, si us plau.
Al comissari se li deia que no ens creia ens creia quan li dèiem que nosaltres no sabíem res de cap pintada.
Però va acceptar la nostra versió del Cents I es va acomiadar amb un no
hi ha un abans I després.
Un abans I un després?
El comissari va Esto
es todo, señores, pero a partir de ahora han d'ence con muchísimo cuidado.
Estan fitxados.
I aquí va començar la meva mania persecutòria O la nostra, vull dir.
Ja ja no ens vam sentir segurs enlloc.
Ni mai més vam deixar de mirar de reüll, de la tos.
Policia secreta, traïdors En fi, em va caure la vena dels ulls.
Caram, sis, no sé què dir, la veritat.
Gràcies per explicarm'ho.
I com ho vau pair?
Des d'aleshores vaig collar més a en Miquel perquè en Joan es desentenia sovint dels nostres projectes.
De vegades penso que ho havia d'haver parat tot en aquell moment.
Però després ja no hi va haver marxa enrere.
Però tu no podies saber en futur, siscú?
Llavors en Miquel va fer aquells contactes a Itàlia.
I, mare de Déu, hi va trobar la dinamita, la pedrera de Roses.
I tot va acabar d'aquella manera.
Muyons, aquí dalt és molt lloc.
La motxilla.
Els cartutxos merda.
La mitja.
Hòstia, hòstia!
Tu!
Siscut, siscut, soc aquí.
Voldran alguna cosa més, senyors?
Ep, un moment.
Tot bé per aquí?
Sí, sisplau.
Una aigua per en Cisco I uns tovallons de paper.
No, no, no cal.
A veure si ara l'únic que vull és ser casa neu.
Ja creu Alba.
Jo jo no volia que passés això.
Potser ha estat una mala idea.
Aquella nit al Difanis.
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Selles, Joan Cunillera, Oriol Casals, Carles DeBeau, Dume Grané, Marina Cebollero, Marc Clapés, Dani Cortés, Xavier Serrano, Adrià Pujol, Miquel40 Cunillera, Miquel40 Girona I Lola Sans.
Miquel40 Girona.
Toni Adrià Pujol Cruells.
Assessorament editorial Joan Gasull.
Disseny de so I muntatge sonor Apsis Studios.
Enregistrament I edició de veus Martí Sagué Capell.
Maria Alsina Carmona.
Ana Salvador Figueres.
Disseny de la imatge Alba Cunillera Font.
Cançó principal Tinc una bèstia dintre meu de Kimi Portet, cedida per Kimi Portet I Música global discogràfica.
Aquella nit al Tifanes és una sèrie de ficció basada en fets reals I inspirada en el llibre El pacifista que volia volar una discoteca de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle, una producció de l'Escola de Ràdio I Periodisme digital de l'Empordà per Ràdio Capital de l'Empordà, en coproducció amb la Xarxa I Ràdio 4 I amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.